WINNIPEG

“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”  PABLO NERUDA

Així es referia Pablo Neruda al que ell va considerar una de les seves majors fites: noliejar un vaixell des de França, el Winnipeg, perquè més de 2.000 refugiats de la Guerra Civil Espanyola poguessin marxar a Xile a la recerca d’una nova vida. Neruda havia estat nomenat pel govern xilè Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França. El Winnipeg va arribar a Valparaíso el 3 de setembre de 1939.

Aquest muntatge teatral pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança, donant veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «Els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.