El temps que no tindrem

“Potser la vida hauria de venir amb un pròleg, com als llibres. Un pròleg que d’alguna manera ens prepari per a tot el que vindrà. No en sabríem el final, perquè algunes històries és millor no saber com acaben, però podríem decidir si val la pena seguir llegint o no.” Amb la perspectiva de qui mira enrere des de certa enyorança, l’Eduard escriu, a cavall entre la realitat i la ficció, una declaració d’amor a la seva infància i a la seva família.

“El temps que no tindrem” és una obra que parla del primer amor de tots, el de la família. Aquell amor que defineix en gran part, les persones en les quals ens acabem convertint. Aquesta obra també parla sobre la necessitat de curar el passat, d’afrontar-lo i col·locar les coses que hem viscut, o fins i tot aquelles que mai vam poder arribar a viure.