Rigoletto

Rigoletto va iniciar la trilogia que faria definitivament popular a Verdi encara que ja havia assolit alguns èxits anteriorment com Nabucco, Ernani o Macbeth. En una Itàlia convulsa, camí del que seria, dues dècades després, la unificació del país transalpí, Verdi va començar a ser considerat un heroi gràcies a cors tan famosos com el “Va, pensiero!” (Nabucco), “Pàtria oppressa” (Macbeth) o “Un patto,un giuramento” considerats com a veritables crits de llibertat del poble italià desitjós de deslliurar-se del jou de l’Imperi Austro-hongarès en el nord o els Borbons en el sud.

L’òpera es va estrenar en el Teatre de la Fenice en l’11 de març de 1851 obtenint gran èxit popular des de l’estrena. Basada en l’obra del francès Victor Hugo, “Le roi s’amuse”, va tenir grans problemes amb la censura per considerar-la com a immoral i obscena. Després d’un estira-i-arronsa entre els censors i el compositor, aquest va aconseguir mantenir el fonamental i només va canviar l’emplaçament de l’obra de França al ducat de Màntua i altres coses menors.

Rigoletto forma juntament amb El trobador i La traviata (totes dues de 1853), la trilogia popular operística que va compondre Verdi a mitjan la seva carrera, s’ha convertit en una fita del repertori operístic estàndard i és una de les òperes més interpretades mundialment.