ELS MADRIGALS DE MONTEVERDI II

En aquesta evolució de l’estil polifònic a una gramàtica més moderna i compromesa harmònicament, el cinquè llibre representa un punt d’inflexió en Monteverdi. Així, en el sisè ja hi trobem una gran heterogeneïtat de formes: de tenir uns trets inequívocs passem a una gran diversitat de formes. Els madrigals són el mitjà perfecte per expressar les passions humanes i el punt de partida des del qual el compositor investigarà per desembocar en la creació de l’òpera. 

Escrit a cinc veus, es va publicar l’any 1614 i es divideix en dues parts: cadascuna comença amb un lamento (el Lamento d’Arianna i La Sestina). L’experiència teatral de L’Orfeo imposava una transició del gènere envers una major individualitat en el tractament de les veus. 

Alessandrini, que ha conquerit el públic en les seves presentacions monteverdianes al Teatro alla Scala de Milà o a l’Opéra de París, aterra al Liceu per ser el mestre de cerimònies d’aquests enigmàtics llibres de madrigals.