Jo vaig amb mi, de Raquel Díaz Reguera

 La Sol és una nena molt especial, duu unes ales i porta ocells al cap. A la Sol li agrada moltíssim un noi que es diu Martí, però en Martí no li fa cas, no la mira, mai la mira, de fet sembla que ni la vegi. Els amics de la Sol li aconsellen que provi de canviar coses de la seva aparença física i de la seva personalitat perquè pugui despertar l’interès d’en Martí i ella, que està disposada a tot, es desfà les cues dels cabells, es treu les ulleres, les pigues de la cara, les ales i, fins i tot, els ocells del cap.

“per això m’he tret les cues i les ulleres, per ser diferent, diferent a la que soc, perquè la que soc, no la mira”

Afortunadament la Sol té una família que l’estima molt, que l’ha criat en harmonia, estimulant la comunicació, el respecte i, per descomptat, el sentit de l’humor. Ella soleta arribarà a conclusions precises i decisives per a la seva felicitat…

“em miri qui em miri, vagi on vagi, jo… sempre vaig amb mi”