Estampes simfòniques

“Russa i original, ardent i caòtica”, així va descriure Músorgsky Una nit a la muntanya pelada, un clàssic del repertori rus. L’any 1860 el compositor havia començat a esbossar una música incidental per a La bruixa, de Georgiy Mengden, un dels seus companys a l’exèrcit. La reprengué el 1866, però amb el conte de Gógol com a nova base narrativa i en forma de poema simfònic. De l’energia trepidant d'una nit de sant Joan, el concert transita cap a la bacanal que enceta La tardor, l’últim quadre del ballet Les estacions, de Glazunov, estrenat al teatre imperial de Sant Petersburg el 1900.